Assistència jurídica gratuïta

L’assistència jurídica gratuïta és un servei públicdestinat a garantir la tutela judicial efectiva a tots els ciutadans que acreditin insuficiència de recursos per litigar. És el dret constitucional que garanteix la tutela judicial efectiva per a tots aquells ciutadans que no tenen recursos econòmics suficients per a litigar.

Es reconeix el dret d’assistència jurídica gratuïta a les persones físiques que mancades de patrimoni suficient disposin d’uns recursos i ingressos econòmics bruts, computats anualment per tots els conceptes i per unitat familiar, que no superin els llindars següents:

a) Dues vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples vigent en el moment d’efectuar la sol·licitud quan es tracti de persones no integrades en cap unitat familiar.

b) Dues vegades i mitja l’indicador públic de renda d’efectes múltiples vigent en el moment d’efectuar la sol·licitud quan es tracti de persones integrades en alguna de les modalitats d’unitat familiar amb menys de quatre membres.

c) El triple de l’indicador esmentat quan es tracti d’unitats familiars integrades per quatre o més membres.

Als efectes de comprovar la insuficiència de recursos per litigar, s’han de tenir en compte a més de les rendes i altres béns patrimonials o circumstàncies que declari el sol·licitant, els signes externs que manifestin la seva capacitat econòmica real, i s’ha de negar el dret a l’assistència jurídica gratuïta si aquests signes desmenteixen la declaració del sol·licitant i revelen amb evidència que aquest disposa de mitjans econòmics que superen el límit que fixa la llei.

Per valorar l’existència de patrimoni suficient s’ha de tenir en compte la titularitat de béns immobles sempre que no constitueixin l’habitatge habitual del sol·licitant, així com els rendiments del capital mobiliari.

Tenint en compte les circumstàncies de família del sol·licitant, el nombre de fills o familiars al seu càrrec, les taxes judicials i altres costos derivats de la iniciació del procés, o altres de naturalesa anàloga, avaluades objectivament i, en tot cas, quan el sol·licitant tingui la condició d’ascendent d’una família nombrosa de categoria especial, la comissió d’assistència jurídica gratuïta davant la qual es presenti la sol·licitud pot concedir excepcionalment, mitjançant una resolució motivada, el reconeixement del dret a les persones els recursos i ingressos de les quals, encara que superin els límits que preveu l’article 3, no excedeixin el quíntuple de l’indicador públic de renda d’efectes múltiples, tenint en compte a més la carència de patrimoni suficient.

En les mateixes condicions que assenyala el paràgraf anterior, es pot reconèixer el dret a l’assistència jurídica gratuïta atenent les circumstàncies de salut del sol·licitant i a les persones amb discapacitat que assenyala l’apartat 2 article 1 de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, així com a les persones que els tinguin al seu càrrec quan actuïn en un procés en el seu nom i interès, sempre que es tracti de procediments que tinguin relació amb les circumstàncies de salut o discapacitat que motiven aquest reconeixement excepcional.

En aquests casos, la comissió d’assistència jurídica gratuïta corresponent ha de determinar

El dret a l’assistència jurídica gratuïta comprèn les prestacions següents:

1. Assessorament i orientació gratuïts previs al procés a qui pretén reclamar la tutela judicial dels seus drets i interessos, quan tinguin per objecte evitar el conflicte processal o analitzar la viabilitat de la pretensió.

2. Assistència d’advocat al detingut o al pres que no n’hagi designat, per a qualsevol diligència policíaca que no sigui conseqüència d’un procediment penal en curs o en la seva primera compareixença davant d’un òrgan jurisdiccional, o quan aquesta es porti a terme per mitjà d’auxili judicial i el detingut o el pres no hagi designat un lletrat al lloc on es faci.

3. Defensa i representació gratuïtes per advocat i procurador en el procediment judicial, quan la intervenció d’aquests professionals sigui preceptiva legalment o, encara que no ho sigui, quan el jutjat o el tribunal ho requereixi expressament mitjançant una interlocutòria motivada per garantir la igualtat de les parts en el procés.

4. Inserció gratuïta d’anuncis o edictes, en el curs del procés, que s’hagin de publicar preceptivament en diaris oficials.

5. Exempció del pagament de taxes judicials, així com del pagament de dipòsits necessaris per a la interposició de recursos.7

6. Assistència pericial gratuïta en el procés a càrrec del personal tècnic adscrit als òrgans jurisdiccionals, o, si no, a càrrec de funcionaris, organismes o serveis tècnics dependents de les administracions públiques.

7. Obtenció gratuïta de còpies, testimoniances, instruments i actes notarials, en els termes que preveu l’article 130 del Reglament notarial.

8. Reducció del 80% dels drets aranzelaris que corresponen per l’atorgament d’escriptures públiques i per l’obtenció de còpies i testimoniances notarials que no preveu el número anterior, quan tinguin una relació directa amb el procés i els requereixi l’òrgan judicial en el curs d’aquest, o serveixin per fonamentar la pretensió de la persona beneficiària de la justícia gratuïta.

9. Reducció del 80% dels drets aranzelaris que corresponguin per l’obtenció de notes, certificats, anotacions, assentaments i inscripcions en els registres de la propietat i mercantil, quan tinguin una relació directa amb el procés i els requereixi l’òrgan judicial en el curs d’aquest, o serveixin per fonamentar la pretensió de la persona beneficiària de la justícia gratuïta.

10. Els drets aranzelaris a què es refereixen els apartats 8 i 9 d’aquest article no s’han de percebre quan l’interessat acrediti ingressos per sota del salari mínim interprofessional.

El reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta, que pot comprendre totes o algunes de les prestacions anteriors, l’han d’instar els sol·licitants davant el col·legi d’advocats del lloc on hi hagi el jutjat o tribunal que hagi de conèixer del procés principal per al qual aquell se sol·licita, o davant el jutjat del seu domicili.